Bernat Font

La meva primera experiència amb el dharma va ser als 13 o 14 anys, quan sentint-me superat per uns dies frenètics vaig seure amb les cames creuades, imitant un monjo budista d’una pel•lícula. Sense saber com es meditava, vaig descobrir que podia escoltar la meva respiració, i al cap d’uns minuts vaig experimentar una calma desconeguda fins llavors. A partir d’aquí vaig començar a llegir i a practicar i vaig entrar en contacte amb la comunitat tibetana de Barcelona.

Anys més tard, al retornar a la pràctica després d’un temps de pausa, vaig trobar que en l’enfocament on havia començat hi havia molts elements que xocaven amb com entenia el món i com m’entenia a mi mateix. Molt del que havia après fins llavors ho havia guardat en un calaix budista que no es comunicava prou amb la resta del meu interior. La fascinació per una cultura exòtica dels inicis havia emmascarat la necessitat de traduir tot aquell material al llenguatge de la meva experiència quotidiana. Descobrir el canon pali em va obrir els ulls: al llegir el dharma expressat de manera tan diferent, vaig prendre consciència de la plasticitat del missatge. Al mateix temps, vaig conèixer plantejaments budistes contemporanis i vaig entrar en contacte amb l’Stephen Batchelor, que amb el temps s’ha convertit en el meu mentor. Aquesta nova mirada em va permetre entregar-me molt més a aquest camí, deslliurat de la obligació d’afirmar dogmes que estan fora del meu abast.

Avui en dia compagino la meva carrera artística professional amb el món del dharma, que ha anat prenent cada vegada més espai. El camí, que va començar a inicis de segle quan vaig dir-me, premonitòriament, “No tinc religió, però si n’hagués de triar una seria el budisme,” m’està portant a llocs insospitats i fascinants, com per exemple passar temporades a Dharamsala, als himalaies indis, estudiant tibetà (per després no fer-lo servir mai més!); o obrir un blog; o prendre vots monàstics durant un mes amb Sayadaw U Tejaniya, un mestre birmà que ha influït molt en la meva comprensió de la pràctica. Al tornar d’un viatge llarg per Àsia, vaig sentir ganes de contribuir a una cultura del despertar. Imitant models que havia vist a altres llocs, i gràcies a l’empenta d’un lector del meu blog, va néixer el “Grup de budisme secular.” Aquesta aventura m’ha dut a organitzar retirs, a fer d’intèrpret i a formar-me en el programa Community Dharma Leadership (CDL). També vaig decidir explorar la via acadèmica amb un Màster en Estudis Budistes (University of South Wales) que m’ha obert les mires, m’ha dotat d’eines i m’ha permès conèixer la llengua pali. Actualment segueixo la meva formació a través d’un ‘Teacher Training’ amb Stephen Batchelor, John Peacock, Christina Feldman i Akiñcano Weber. Per mi, ara més que mai, el dharma és una cosa a compartir i descobrir contínuament.

www.budismosecular.org